ARXIPÈLAG DE CABRERA. HISTÒRIA NATURAL
DGRDI
L’abril de 1991 l’arxipèlag de Cabrera, juntament amb una zona marina circumdant va ser declarat Parc Nacional. Aleshores, la Societat d’Història Natural de les Balears, amb l’ajut del Consejo Superior de Investigación Científica (CSIC) i de l’Editorial Moll, va promoure la publicació, en el 1993, de la Monografia Història Natural de l’Arxipèlag de Cabrera, on els editors (Josep Antoni Alcover, Enric Ballesteros i Joan J. Fornós) aconseguiren aplegar bona part de la informació naturalística, sensu lato, que llavors hi havia sobre l’arxipèlag en un volum que fou, i encara ho és, una fita fonamental per a conèixer Cabrera i el seu entorn.
L’any 2016 es va celebrar el 25è aniversari de la declaració del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera i una sèrie de persones vinculades a la ciència i a la conservació, agrupades a l’entorn de la Societat d’Història Natural de les Balears, vàrem considerar que era oportú fer una nova monografia sobre l’arxipèlag de Cabrera, tant per a commemorar i reivindicar aquella fita com per a documentar el que havia canviat, o no, a Cabrera després de la declaració com a Parc. Un altre motiu fou donar a conèixer nova informació relativa a l’entorn marí del Parc que nodrís d’arguments científics una ampliació d’aquest, cosa que a dia d’avui ja s’ha produït.
No es pretén fer una revisió de la Monografia de 1993, atès que no té sentit reescriure els aspectes descriptius geogràfics i morfològics o els inventaris taxonòmics i bionòmics que allà hi són i que, tanmateix, encara ara són una referència. El que es pretén és, per una banda, descriure millor l’entorn marí que envolta el Parc i, per una altra, tractar els aspectes dinàmics quant al funcionament ecològic dels sistemes naturals, en especial els lligats a la gestió i la conservació, i els usos, actuals i històrics, de l’espai protegit. No ho hem aconseguit totalment i alguns aspectes, com les praderies de fanerògames o la gestió de conservació, finalment no han pogut ser abordats de forma satisfactòria. Tampoc la primera Monografia va ser tan extensa com s’havia concebut inicialment, així que consideram que això és una circumstància inherent a aquest tipus de publicacions. En qualsevol cas, suposa una contribució generosa, però no desinteressada, de 93 autors diferents, que consideram que la gestió de la Naturalesa i, per extensió, del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag Cabrera (PNMTAC), s’ha de basar en el coneixement científic.
El llibre s’organitza en tres blocs o capítols, dividits cadascun d’ells en articles. El primer bloc és relatiu al Medi Físic i està format per set articles (fisiografia i geomorfologia, relleu submarí, climatologia, context oceanogràfic, geologia i història del coneixement geològic). N’ha estat l’editor el Dr. Joan J. Fornós (Universitat de les Illes Balears). El segon bloc, del qual són editors el Dr. Pere A. Oliver (Patronat del PNMTAC) i Antoni M. Grau (Societat d’Història Natural de les Balears), està dedicat als Sistemes Naturals Marins i és el més extens. Està compost per tretze articles (comunitats pelàgiques, bentos infralitoral,
peixos de l’infralitoral, nacres, coves submergides, fons durs circalitorals, fons sedimentaris circalitorals i batials, pesca de ròssec, fons blans i profunds, catxalots, dofins i altres mamífers marins i gestió de la pesca artesanal).
El tercer bloc, sobre els Sistemes Naturals Terrestres, ha estat editat pels Drs. Guillem Mateu (Universitat de les Illes Balears) i Bàrbara Terrasa (Direcció General de Política Universitària i Recerca). Està compost per onze articles (canvis de la vegetació, biodiversitat dels illots, mixomicets i funga, líquens, plantes destacables, endemismes invertebrats, sargantanes, aus, ecosistemes subterranis, quiròpters i aspectes històrics).
Aquest llibre mostra molt del que s’ha aprés d’ençà de la declaració del Parc Nacional en 1991, però també de l’impuls i renovació que aquest ha suposat per a les ciències naturals: només 10 dels 93 autors que han contribuït en aquest volum participaren en el primer, entre d’altres raons per la seva joventut. Hi ha nombroses novetats destacables, de les que poc o res se sabia aleshores, com, per exemple, la descripció de detall del relleu submarí, els inventaris de la biota fúngica i liquènica de Cabrera, els processos de retenció i exportació larvària o la descripció de la població de catxalots que habita l’entorn del parc. També hi ha una interessada dedicació a l’efecte del temps i de la protecció sobre el medi natural, amb la descripció de com han evolucionat, per exemple, la vegetació terrestre, les poblacions de peixos litorals, l’avifauna o la pesca artesanal. Finalment, també ens indica que encara hi ha molts d’aspectes per descobrir, tant pel que fa en l’àrea marina de la recent ampliació del PNMTAC com en la gestió sostenible dels recursos naturals.
Per acabar, volem manifestar el nostre agraïment a totes les persones que han contribuït a la realització d’aquesta monografia. En primer lloc als autors de l’obra, tant els que han participat com els que, per una raó o un altre, finalment no ho han pogut fer. Tots van respondre amb il·lusió i rapidesa quan se’ls va convocar, allà en 2017, i desprès han tingut una paciència i tenacitat lloables.
Tampoc podem oblidar l’administració del Parc i el Govern de les Illes Balears (GOIB). Com ja hem dit al principi, aquest llibre no és una iniciativa del PNMTAC, però no hauria estat possible sense el suport que aquest ha donat a la majoria d’autors per dur a terme les seves recerques. Pel que fa al GOIB, i sense oblidar que una part significativa dels autors en són funcionaris, el llibre compta amb la contribució econòmica de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, sense la qual mai no s’hauria publicat.
Finalment, la Societat d’Història Natural de les Balears, i en particular el seu Secretari, que ha estat particularment resilient i ens ha encoratjat per tirar endavant amb la tasca.
Palma, Nadal de 2020
Els Editors
